Diuen que esperar és avorrit, però com tot en aquesta vida depèn dels ulls amb què ho
miris.
Hi ha qui espera, hi ha qui desespera i hi ha qui es deixa portar per al moment perquè
succeeixi la màgia.
D’això el Senyor Flicht en sap un munt, sap treure’n profit de l’espera d’un autobús
que Segons sembla, mai no arriba. Ja sabeu, l’important no és el destí si no el viatge, o
si més no l’espera.
Avorrir-se mai havia estat tan divertit.
